Sau, zona Sant Vicenç de Verders

Zona on estaba ubicada l'ermita  i la masia de Sant Vicenç de Verders

Aprofitant que les aigües del pantà de Sau estan baixes decidim caminar per les zones que normalment estan inundades. A la ctra. a Tavertet entrem al trencant de Tresserres i sempre per la pista de la dreta arribarem a Sant Bartomeu Ses gorgues que passem. Seguim la pista avall fins el trencant del Moner i la masia del Villaret de Dalt on deixem la carretera bona per seguir baixant per la pista de terra amb cotxe o caminant fins a la part baixa que trobem un camí a ma dreta que creuant el torrent del Villaret pel serrat de Collformic va a buscar la vorera del pantà de Sau per resseguir la Solella de Sant Vicenç. Se’ns obre la vista a les aigües amb el Santuari de Casserres al capdamunt de la muntanya, davant nostre darrera una gran roca i podem veure restes de parets de pedra a la zona de Sant Pere Pescador on havia estat l’ermita de Sant Vicenç de Verders. Aprofitem la curiosa sortida per aquesta terra feréstec visitant las ruïnes d’una bauma sense nom i del que foren algunes antigues masies sorgides de les aigües com el Mas de Collformic i la Masia de la Pólvora, juntament amb altres parets de pedra que desconeixem el seu nom.

                                                  Gener 2023

ruines mas de la Pòlvora

Bauma sense nom

51-L'Esquirol-Cantonigròs-L'Esquirol (pel coll de l'Estrella)

• Inici            Bar Snack de L'Esquirol              
• Itinerari     Circular      
• Desnivell    441m.     
• Horari         ruta de unes quatre hores        
• Dificultat    -F-      

Sortida nocturna parant a sopar  

Una volta circular fins a Cantonigrós, amb sortida i arribada a L’Esquirol just davant del bar Snack . Ens dirigim a la sortida del poble per la carretera de Tavertet, passant sota la masia del Parai arribem al pont de Can Corema on deixant la carretera seguim a l’esquerra pel camí que s’enfila. Al capdamunt travessem la carretera de Cantoni deixant la casa de Les Comes a l’altre costat de la carretera a la dreta. Ara el camí planeja fins que ens enfilem al serrat del Feu, a trobar la pista que puja del grau del Feu al coll de L’Estrella. Seguint la pista, passem pel costat d’algunes cases fins al collet de Cal Vidrier. Al arribar a Sant Julià de Cabrera, just al nou aparcament, girem a l’esquerra pels prats de Sant Julià direcció sota el cim de Cabrera, a la dreta veiem el arbre monumental. Just al peu de la muntanya continuem a la dreta pel camí clàssic a la Tuta i a la masia rural de Caselles. Arribem al creuament que a l’esquerra va a la masia d’Aiats, nosaltres seguim a la dreta fins al pont de Cala Rotllada i per la carretera arribem a Cantonigrós.

Aquí parem el track del Gps perquè ens quedem a sopar. De nou en ruta, tenim dues opcions, podem baixar pel camí de la Foradada però es tard i decidim baixar pel camí Ral, més directe i ràpid que ens porta directament al poble de l’Esquirol

Track de la ruta

42- Volta pels Voltants de L’Esquirol

   

                                        Salt de la Barra de Ferro

Inici            L’Esquirol

Itinerari      Circular

Desnivell    383m.

Horari          4h. amb parades

Dificultat      -F-

Des de L’Esquirol 693m.  al  carrer Sant Bartomeu  davant el bar Snack.  Enfilant  el carrer major i el call de Can Xalofa  , sortim del poble pels quatre camins creuant la carretera a Cantonigròs , seguim recte pel camí que puja suaument i  després de rodejar els camps  arribem al primer trencant  que trobem a mà esquerra , una curta pujada ens situa als peus de Puig Saguardia. Deixem a la dreta el camí al cim i després de fer un cop d’ull a les envistes de LÈsquirol seguim per la carena  fins arribar a un camí que baixa  a ma dreta , es important quan passem per una portella de filat per bestiar tancar-la.  Per camí evident ens plantem a peus del cim de la muntanya de Barres  que hi arribarem en pocs minuts 792m., bon lloc per recuperar forces. Sota nostre seguirem per la pista que deixa a la dreta la Masia de Carboneres i després de fer uns metres per la carretera  arribem a la senyorial  Masia de la Bertrana, la antigua ermita de Santa Maria ens dona la benvinguda. Sortim de la Masia  visitant la font  mig abandonada que deixem a l’esquerra,  hem de passar un tros  curt ple de fang però que només es aquí ,  per camí més ombrívol entre boscos i obagues arribem a la Barra de Ferro. Un dels Penya-segats més espectaculars de la riera de la Gorga.

A ma esquerra tornem per on hem vingut  però ara seguim pel camí que s’enfila a la dreta  resseguint la cinglera,  deixem a l’esquerra el camí del Padró , mes endavant a la dreta passem el camí que baixa al pont del Molí de la Bertrana. Arribem a l’Afrau del Teixidor, una petita esplanada  amb el camp de tir, el camí fa un revolt molt tancat a l’esquerra deixant un altre que puja al poble.  Seguint la nostra ruta  més avall abans de tornar a pujar de nou,  ens trobem la petita font de la Senallada que ens hi podem refrescar, no tardem en arribar a la Font de L’Escudella, molt popular sobretot per les tornabodes de festa major. De nou deixem a l’esquerra  un trencant que puja al poble i planejant  aprofitem per descobrir nous racons  fins arribar a una escala de fusta que ens enfila al cementiri però no entrarem al poble i seguirem a la dreta pel camí que baixa al carrer del Pont , arribarem a la gorga que travessarem sense problema i al  Pont del carrer del Pont , creuant pel mateix pont o anant a buscar la carretera entrarem al poble  per la Masia del Parai, l’antic Hostal de LÈsquirol, pel carrer major tornarem de nou al punt d’inici.

41-L'Esquirol, La Foradada ( Sortides pel Collsacabra)

Inici            L'Esquirol

Itinerari     circular

Desnivell    375m

Horari        4h.total

dificultat     -F-

quilòmetres 9,300

                                Sortida feta amb les sortides al Collsacabra (CEE)

Des de L'Esquirol (693m.) passant pel pont de les Gorgues i seguint pel carrer del pont, sortim a la carretera de Tavertet, girem a l'esquerra i a uns 100 metres a la dreta trobem el camí que porta a la masia del Campàs on també a la dreta prenem un camí idíl·lic que passa pel costat de les Fontiques ,

ressegueix el cingle i condueix a la Foradada, roca i salt d'aigua de gran bellesa on arribem amb una desviació a l'esquerra després de deu minuts. El camí cap a llevant ens porta al poble de Cantonigrós, arribem al camp de futbol i girem a la dreta cap al centre.

Tot i que no i ha un centre massa definit, aquest seria el punt central, si mirem amunt al carrer major, veurem l'església  parroquial de Sant Roc. Podem anar a visirar-la tot i que el nostre camí continua carrer avall. Aviat arribarem a una bifurcació, prenen el carrer de la dreta. Passem pel costat d'uns prats durant uns anys s'hi va celebrar el festival internacional de Musica de Cantonigrós, el carrer s'acaba i continuem pel camí de terra sortint del poble per l'antic camí Ral de Vic-Olot, molt ben marcat, anem seguint el camí principal que sembla bifurcar-se varies vegades, però totes desemboquen al mateix lloc. A l'últim quilòmetre abans de arribar a L'Esquirol, trobem a la nostra esquerra el Dolmen de Puigsespedres ,

un sepulcre megalític situat a 765m. al cim del turo de Puigsespedres . Es tracta de un Dolmen de galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.

Arribats al Raval de L'Esquirol dalt del tot del carrer del pont anem a la dreta per travessar la carretera de Tavertet, desfem el camí fet abans pel poble fins al punt d'inici.
                                                                                                                Febrer 2019                    

38-Molí Bertrana, Sant Bartomeu i Barra de Ferro.

•  Inici           Esglèsia de L'Esquirol
• Itinerari    Circular per les Gorgues
• Desnivell    495m. total
• Horari        3,30h.  
• dificultat    -PD-

Sortida dins les caminades "Sortides pel Collsacabra" del C.E.E.             

Iniciem la ruta davant  l’església parroquial amb bons aparcaments pel cotxe. El passeig de les Gorgues ens acosta fins al cementiri a la sortida del poble, allà mateix veurem el sender de la ruta de les gorgues,

 el camí  molt agradable ens acosta  a la Font de L’Escudella, de sobre la font seguim un ample camí  força planer, 

deixem a l’esquerra una petita zona d’escalada, mes avall i trobem la font de la Senallada. Arribats a l’Afrau dels Teixidors veiem el camp de tir i la cruïlla de camins, un cartell ens marca molt be la ruta a seguir de baixada a un proper trencant. Anem baixant fins  a la riera de la Gorga pel pont del Moli de la Bertrana restaurat de nou,

 es potser, una de les principals restes arqueològiques de la  riera de les Gorgues. Quirze Parés escriu el 1979 -el pont- està ben sencer, però fora del curs actual de les Gorgues; i precisament a aquesta inesperada circumstància del desviament de la riera es deu que quedés en peu. Creuem la riera per la passera de roques i a l’ altre costat el camí molt fresc ressegueix la riera. De nou arribem a un nou trencant molt ben marcat, deixem el camí que s’enfila a Sant Bartomeu i pel de la dreta abans de creuar el rierol baixem al riu i per una escala de ferro al Molí de la Bertrana.

 Situat junt a la confluència de la riera de les Gorgues amb el torrent de Riupregon, podem veure les restes del que fou el Molí de la Bertrana. Els aiguats del 1940 van posar punt final a la seva decadència. L’últim moliner havia marxat el 1925 i des d’aleshores el molí només era una modesta pagesia, les restes que s’hi poden veure , són molt bàsiques. La riera de curt recorregut, (12 kms.), recull totes les fonts i pluges abundants de la part sud de la serra de Cabrera i Aiats i té l’al·licient afegit de ser una de les rieres de més fort desnivell, uns 800metres entre el Collsacabra i la Plana de Vic. El corriol continua enfilant se a trobar el camí de Sant Bartomeu que seguim a la dreta, també a la dreta deixem el sender  que baixa a les ruïnes del molí del Eixerit, ara tenim forta pujada amb un nou trencant ben marcat , seguim pujant per la dreta, a l’esquerra deixem un nou camí que baixa al salt del Tornall seguim pujant  fins a la font i l’antiquíssima casa del Vilar que hi ha una antiga llegenda “ El Diable cuallevat “ recollida per mossèn Fortià solà i Ramon Vinyeta en els seus llibres. 

Al voltant de la casa i els seus horts criden l’atenció un gran nombre de parets o restes d’elles que palesen una obra sens dubte extraordinària, que hom diu que son obra del dimoni. Continuem la nostra ruta seguint pel costat d’aquestes parets fins a trobar la carretera i l’antiga capella de Sant Bartomeu, església romànica del  S.XII. Un cartell ens anuncia que al altre costat  podem seguir  cap a la casa de Sentfores resseguint la cinglera entre fites i matolls per camí ben fresat. No gaire lluny, emplaçada a un bonic indret al costat de la cinglera, la modesta pagesia de Sentfores ens dona la benvinguda,

 tenim just al davant el penya segat de la Barra de Ferro. Ens cal agafar forces perquè ens espera la part més dura de l’excursió. Un estret i dret camí anomenat de l’Escaleta ens baixa sobtadament a la fondària de la riera de la Gorga, el lloc demana molta calma i si cal agafar-se als arbres. Arribats a tocar l’aigua seguim la riera a ma esquerra un bon tros, per passar a l’altre costat,

 el passatge és acrobàtic, però en extrem deliciós, per tenir la certesa d’anar pel camí bo se sol veure alguna marca de pintura. Per pujar a dalt a la cinglera de la Barra de Ferro tenim dues opcions, el que veiem primer es el camí directe, molt dret, difícil de pujar on fins i tot ens hem d’ajudar amb cadenes posades expressament. L’opció més senzilla es seguir el caminet  per l’obaga  que sense cap mena de dificultat  va a trobar el camí de la Teularia a l’Esquirol que ja no deixarem. 

Passem per la Barra de Ferro, més amunt la font del Pedró i l’Afrau amb el camp de tir on tanquem el cercle. Desfem el camí al poble passant per la font de L’Escudella, la zona esportiva i la plaça Nova.                                            16-juny-2019                                            Track

36- Passeig per el LLancís i Campdabre

      

Inici         L’Esquirol      
Itinerari   El LLancís Campdabre    
Desnivell  mínim   
Horari      1,45h.   
Dificultat  -F- fàcil i familiar  

Des de L’Esquirol (693m.)  anirem a buscar el trencant de quatre camins per creuar la carretera, un camí ample ens porta per la masia del Feu  al Grau del Feu (30 min.). Baixem direcció Sur per  la serra del Feu en plena pista que puja de Manlleu a Cabrera, fins trobar un cartell a l’esquerra  GR 151 que seguim direcció l’Esquirol, deixem a mà dreta la casa del LLancís (10 min.) I més avall la de Campdabre (30min.) , desseguida deixem la pista i passem el reixat a mà esquerra agafant les manetes de plàstic, aquí el camí es una mica perdedor, baixa a un gran prat que hem de travessar girant a l’esquerra fins el racó on retrobem el camí estret que baixa a travessar un rierol. Ja per bona pista arribem al collet de Coma Portell i de nou al poble de l¡Esquirol (30min.).

31-Castell de Serrarols-Roca del Migdia-Cova del Teixidor-Baconeres

Recuperant alguns camins perduts, netejant de matolls de esbarzers , buscant els antics passos o marcant amb fites, amb el meu amic Joan Juvanteny hem fet aquesta ruta unint els llocs més emblemàtics de la zona de Subiranes, sens dubte una de les millors rutes als orígens del Collsacabra. Deixem en aquesta sortida l’interesant visita a la Cova de Bora Fosca per un altre sortida perquè val la pena dedicar hi més temps.

Inici            El Mirador de Subiranes

Itinerari     per tota la zona de Serrarols

Desnivell   350m.

Horari        4h.

dificultat   -F-

A la carretera de Tavertet BV-5207 , després de passar  el Pla  de Can Codina, aprox. al km.5  el primer trencant de la dreta  ens porta a la masia de Subiranes, però abans arribem al mirador de Subiranes, un trencant amb el cartell indicador  a la dreta que ens ho marca i amb un petit espai per deixar el cotxe a l’esquerra, lloc amb bones vistes sobre els cingles de Tavertet, just davant de les Baumes de la Corbera.

Aquí mateix just davant de on hem deixat el cotxe veurem unes fites en una zona rocosa que si les seguim en pocs minuts ens baixen  al conjunt de balmes de la Palla, Entrem per un estret de roquers. I just a la dreta, més que una balma hi ha un petita cova,

en l'altre costat una gran fenedura vertical quasi parteix en dos l'enorme penya,

.una xemeneia exterior es fica dins i surt directament a la teulada. Havien estat habitades i n'hi ha senyals.

 Retornem a la pista  deixant  la casa de Subiranes a la dreta i més enllà deixem un camí també a la nostre dreta, enfilem una petita pujada que podem fer seguint la pista o pel camí paral·lel que passa per dins el bosc, desseguida arribem a un pla , tenim a la dreta sobre un petit pujol  les antigues ruïnes del Castell de Serrarols  del 1072 que dominar en temps pretèrits tota aquesta contrada.

  Reprenem el camí carreter  deixant a la dreta la pista que va a  la petita ermita de S.M. de Serrarols  que tenim a la vista baixem  paral·lels  a la cinglera però per mès a l'ìnterior, aproximadament en uns deu minuts  a mà esquerra amagades per la vegetació ens trobem unes roques gegantesques , una fita al terra ens marca el lloc de pas que puja per una curta canal de molt bon fer, som a la coneguda Roca del Migdia un dels racons especials del Collsacabra per gaudir de la natura i el paisatge, bon lloc per descansar picant uns ganyips

. Reprenem la nostra ruta baixant direcció a Sta. Cilia que no arribarem,  a l'esquerra tenim un tancat  i un tros més avall i veiem  la porta d'entrada, aqui mateix  girem a la dreta 180º per un camí planer que comença ample i es va estrenyent, a la nostra esquerra tenim vistes al parador de Sau,  cal estar atents a una roca a l’esquerra del camí amb una antiga inscripció amb pintura groga/vermella molt despintada, aquí deixem el camí i baixem a mà esquerra, les fites ens porten a un petit prat que cal estar atents a la dreta on una fita ens senyala un estret sender molt dret que ens acosta en pocs segons  a l’amagada Cova dels Teixidors

petita amb una sala principal d’uns cinquanta metres de fondària i uns cinc  metres d’alçada tota ella plena de grans blocs despresos del sostre en temps de terratrèmols, estem situats just al davant dels cingles de Bora Fosca.

.. Retornem de nou a dalt per seguir el nostre camí  pràcticament  menjat per la vegetació degut a la poca afluència de visitants, la propera curiositat que trobem es una roca en forma de bolet, 

després de travessar un torrent casi sempre sec començam  la pujada suau que  entre bosc i roques  arribem a l’ermita de Sant Miquel de Serrarols . preciosa ermita d’un pur romànic del 1091, encimbellada dalt d’un turó molt prop del castell. 

La nostra ruta continua ara pel costat totalment oposat al que hem arribat a Sant Miquel, així es que després de baixar del turó ens cal trobar el caminet amagat  pel mig de la boscúria  ben fresat buscant les fites seguint sempre direcció NO  sortirem del bosc per un prat d’herba amb las ruïnes de la casa de pagès de El Querol, ens creuem amb una pista ample que puja del pantà de Sau, i seguim direcció NO per un nou camí ample, al inici d’aquest nou camí veiem a l’esquerra en baixada noves fites amb un nou cami que es fica de nou al bosc, seguint les fites arribarem a una zona rocosa on baixant a ma dreta anirem a parar fàcilment  a la Baconera I, escampall d’enormes penyals que formen caus i raconades, la balma principal sota una enorme volada tan extraordinària que per sota d’ella transcorre en temps de pluges un  vertader torrent,. 

el cami  estret baixa sobtadament fins al torrent de Subiranes que ens cal remuntar uns metres, i seguir per un feréstec i verge sotabosc

passant per sota d’una immensa roca, tenim la segona Baconera al damunt, 

d’accés dificultós, ens cal fer una petita grimpada per una roca on només tenim el suport d’un arbre,

passem ja sense dificultat per una estreta roca i arribem a la balma principal que es una meravella i enorme.

El camí de sortida es molt dret però de bon fer, al arribar a la part alta molt rocosa hi trobem moltes fites, seguim la carena direcció E  a la muntanya de la nostre dreta hi veiem a la llunyania  la casa de Miarons., davant nostre irreconagible  ens apareix el Dolmen de Can Tafura. A partir d’aquí seguint sempre el camí de la dreta tornarem a la masia de Subiranes i de nou al punt d’inici.  

     

25- Sortida Trobada 100 cims de la Feec a L'Esquirol

 12,maig,2019. Dins la trobada del Cent Cims de la Feec, es va fer una caminada molt interessant a un racó de la riera de la Gorga proper al poble. El track surt de la plaça Nova i acaba a la zona coneguda com “La Pullancreda” a la zona esportiva que es on es va fer la trobada.

Deixant  l’església a l’esquerra  seguim pel carrer planer, veiem a la dreta l’hostal  i tot seguit a l’esquerra un camí que baixa que el deixem, agafem el següent camí planer també a l’esquerra , no tardem en passar el cementiri que deixem a la dreta. Entrem al bosc per bon camí de baixada que ens porta fins a la Font de L’Escudella, deixem el camí que puja i el que baixa a la font i seguim pel camí que ens be de pla al nostre davant, els festius es molt concorregut per la seva tranquil·litat. Sense dificultat arribem a un nou encreuament a la zona del camp de Tir, no farem cas al camí que puja i seguirem  el que baixa, de nou trobem dos camins amb pal indicador, seguim el que baixa que ens acosta al antic pont del Molí de la Bertrana restaurat de nou, una zona de gran Bellesa amb la curiositat que el pont es a un costat i el riu a l’altre degut a uns forts aiguats. A la part oposada d’on hem vingut hi tenim una passera  de roques que ens acosta al camí  ben visible,  entre natura deixem a l’esquerra el camí que puja a Sant Bartomeu, planejant i finalment en forta baixada, arribem a les ruïnes del molí de la Bertrana al costat de la confluència de la riera de la Gorga amb el torrent de Riupregòn. Cal anar molt en compte de no patinar perquè estem a tocar la riera. Els aiguats del 1940 van posar punt final a la seva decadència. L’últim moliner havia marxat el 1925 i des d’aleshores el molí només era una modesta pagesia. La riera de curt recorregut (12 kms.) recull totes les fonts i pluges abundants de la part sud de la serra de Cabrera i té l’al·licient afegit de ser una de les rieres de més fort desnivell, uns 800 metres entre el Collsacabra i la Plana de Vic. Passat el Molí reprenem el camí  ara en forta pujada a retrobar de nou el sender de Sant Bartomeu, el primer trencant de la dreta de nou molt dret ens baixa a la riera, ara a les ruïnes del Molí del Eixerit on hi podem veure tirada per terra la roda de molí. Avall no tenim sortida, travessem la riera de poc cabal, al altre costat el camí planeja i des-seguida s’enfila en ziga zaga per unes marrades amb unes antigues parets de pedra últimament recuperades. Ja a dalt sortim al camí de la Barra de Ferro, que agafarem a ma dreta i ja sense problema ens porta primer al trencant del pont del Molí, a la font de l’Escudella i pel camí que puja arribem a la zona esportiva. 

El Track                                                 

                                                     Centre Excursionista Esquirol  Maig 2019

18-L'Esquirol-La Foradada-Cantoni-Cabrera-Puigsec-L'Esquirol

 

Inici           Can Clavell        
Itinerari    Esquirol,Cabrera,Esquirol   
Desnivell    630m.
Horari        5 h. 
Dificultat  -F-Fàcil  

TRACK

A L’Esquirol (700m.), anem a trobar la ctra. de Tavertet, passat el pont de Can Corema, deixem el cotxe a mà esquerra just abans d’arribar a la casa de can Clavell, ja a peu seguim ctra. amunt anant a trobar a l’esquerra  el trencant de la masia del Campás, a la dreta prendrem un camí que passa pel costat de les Fontiques, ressegueix el cingle i condueix a la Foradada, roca i salt d’aigua de gran bellesa on arribarem amb una desviació a l’esquerra al cap de deu minuts.

 El camí cap a llevant, ens portarà al poble Cantonigrós, des d’on anirem a buscar el pont de la Rotllada a la ctra. de Vic a Olot i continuarem per la pista de la riba dreta del riu en direcció a la masia d’Aiats. Abans de trobar la riera d’aquest nom i a mà esquerra prendrem un camí que entre fageda i cap al nord va al coll de Bram (1171m.). Des d’aquest coll podem pujar al santuari de Cabrera pel camí de les Escales o pel de les Marrades, més ombrívol, encara que menys espectacular que l’anterior. Després de fer una visita a la mare de Deu i refrescant-se seguint per la carena passem el punt culminant de la serra (1307m.), sota nostre el pas de L’Osc­­­­a ens espera, pas estret però amb barana per passar segurs, més amunt arribem al Plà del prat que travessem fins al final on veiem a la dreta marcat amb groc el camí que baixa per darrera i a l’esquerra marcat amb vermell el camí de la Serrica que baixa per davant  de la serra (direcció sur), sense deixar el camí ben fresat arribem abaix a trobar la pista de cotxes que travessem, ara per pista ample deixem una casa a la dreta i fem una petita pujada amb una casa a l’esquerra, som a l’alçada d’un coll, a la dreta tenim la valla de la casa de Pous, a l’esquerra un filat que passem ens porta planejant fins on s’acaba la carena al cim del Puigsec 1012m. atalaia de Cabrera i mirador excepcional de la plana a 180º.

 Retornem a la pista que habiem deixat i la seguim sempre en baixada, agafem una curta drecera molt visible a l’esquerra i arribem a un punt on la pista gira fort a la dreta i allà mateix veiem a l’esquerra un turó de pedra, deixem la pista i seguim el sender que passa a l’esquerra del turó, aquest camí ressegueix el torrent de Filaborres  fins a la casa de les Comes, aquí creuem la ctra. de Vic a Olot i ­­­­seguint rectes direcció sur passem per una granja on seguint la pista baixem al punt d’inici.

         juliol 2013

17-Puigsec 1.012m.

•  Inici           L'Esquirol
• Itinerari    Circular
• Desnivell   383m.  
• Horari       4 h. amb parades
• dificultat    fàcil
• Km.            13,400

Sortida feta dins les sortides del Collsacabra (CEE)

Una bona caminada a la balconada de la serra de Cabrera. 
Des de L’Esquirol (693m.). seguim la carretera de Tavertet fins a l’alçada del Molí del Campàs, aquí ens enfilem a mà esquerra per la pista que porta a unes granges que deixem a la dreta, al arribar a la carretera de Cantonigrós, la seguim uns metres  deixant la casa de les Comes a la dreta, prenem el sender que ens trobem a ma esquerra fins a una zona rocosa on tenim dos camins que els dos ens porten al cim, el de l'esquerra puja pel grau dels Casalets a la serra del Feu que deixarem per seguir  el de la dreta cap a llevant que flanqueja el grau creuant el torrent de Filaborres. no oblidem deixar posat el cable de la tanca elèctrica. Assolim el collet de Sant Quintí (900m.), una petita esplanada amb les primeres vistes de la Serra de Cabrera, seguim de nou pujant  per camí ample i ben fresat amb successives pujades, passem una petita bassa i en suau pujada arribem al cim de Puigsec (1.012m.). 

   La tornada la fem direcció nord, anant a buscar el coll de la pista que ve del collet de Cal Vidrier (900m.). Baixem per l’esquerra direcció sud a trobar el Serrat del Feu, passant pel camí del Soleil paral·lel a la pista que tornem a retrobar més avall , al arribar al Grau del Feu baixem a mà esquerra, aquesta pista ens porta directes al poble de l’Esquirol. Però per no trepitjar la carretera asfaltada passem pel costat de la Casanova del Feu un corriol cap al  migdia passa pel collet de l’Agilasa. Camps i prats ens acosten  a creuar la carretera  de Vic a Olot  entran  al poble pels quatre camins fins a tornar  a la plaça Nova, el punt de inici.

                           Track Wikiloc                                       desembre 2018

16-L'Esquirol, Puigsec 1.010m.

  

                                 Una bona caminada a la balconada de la serra de Cabrera.

Iniciem la ruta entran al poble al primer carrer a l'esquerra c/ Pedraforca , a casa del meu amic Joan,. després de deixar el cotxe  pugem pel carrer major al davant de l’església i seguint recte un cop passat l’hostal del Collsacabra  anem a buscar l'antic "camí de l'escalada"que baixa al carrer del Pont, travessem el riu pel gorg Negre i ens trobem sota el pont que passem per sota.

 Seguim recte a travessar la carretera continuant recte fins el primer trencant que agafem a mà dreta sempre en pujada deixem a la dreta unes granges  .Tornem a travessar la ctra. seguint recte per camí fresat arribem al coll de Puigsec ,aquí tenim dos camins que els dos ens portarien al cim, el de l'esquerra pujariem pel grau dels Casalets, avui agafem el de la dreta que anem seguint fins al cim del  Puigsec.

La tornada la fem direcció nord pel camí que ve del collet de Cal Vidrier   Baixem per l’esquerra pel Serrat del Feu a buscar el camí del Soleil  paral·lel a la pista que tornem a retrobar més avall , al arribar al Grau del Feu baixem a mà esquerra, aquesta pista ens porta directes al poble de l’Esquirol. Nosaltres per no trepitjar tanta carretera asfaltada passem pel costat de la Casanova del Feu fins al trencant dels Quatrecamins i de nou al punt d’inici.

TRACK                                                                                    3-10-015

14-L'Esquirol, Santuari de Cabrera

                                      Cabrera

Inici            L’Esquirol

Itinerari      Circular

Horari          5,45’ h.

Desnivell    793m.

Dificultat     -PD-

 Caminada feta amb les sortides pel Collsacabra del C.E.E.

Sortim de L Esquirol pel carrer del pont, al capdamunt  anem a trobar el camí Ral, just al costat hi trobem el Dolmen de Puig-ses-pedres,  molt malmès però encara en peus. Sense deixar el camí Ral arribem al poble de Cantonigròs  pel  Pla de Balà, allà anem a buscar el pont de la Rotllada  pel camí que passa al costat de la ctra. C-153 de Vic a Olot, creuem el torrent de la Rotllada pel pont que porta el mateix nom i prenem  a la dreta la pista forestal que s’endinsa planerament per la clotada. Estem a 910m. d’altitud i cal guanyar-ne 384 que es el desnivell fins a Cabrera. Deixem a l’esquerra la masia de Caselles citada en documents antics del s.XII actualment dedicada al turisme  rural. Al proper trencant  abans de creuar la riera  a mà esquerra prenem el camí  ben senyalitzat  amb cartell indicador que cap al nord va guanyant  alçaria mentre es va estrenyent,  ens cal estar atents a un parell de trencants que trobarem amb el cartell indicatiu de Cabrera, al final de la pujada arribem al pas de l’estret (1.190m.), bretxa oberta artificialment en època molt remota per tal de fer flanquejable un nou camí més solellós evitant  a l’hivern el pas per la baga del Puig dels Llops. Creuat el portell rocós el paisatge canvia radicalment dominant-se una extensa panoràmica. El camí força planer transcorre faldejant els encinglerats caients del Puig dels LLops  ,arribem al coll de Bram (1.180m.), indret estratègic i important cruïlla de camins. Des del coll   pugem al santuari de Cabrera pel Grau Nou o camí de les Escales. 

Hostatgeria  des de l’any 1.783, l’esglèsia  es del s.XVI, reconstruïda el 1.641, el campanar es va fer molt després. La primitiva capella, junt amb el castell, avui desaparegut, és del s.XII    Després de fer una visita a la mare de Deu i refrescant-se, continuem el camí pla enllà fins arribar al mirador , el punt culminant de la serra (1307m.) amb el vèrtex, una taula d’orientació i la senyera. Seguint la nostra ruta travessem el clàssic  pas de L’Osc­­­­a , estret però amb passamà  que dona seguretat, més amunt passant  la font del  Prat prenem el camí del grau del Prat  que travessem fins al final. Som al extrem nord de la Serra de Cabrera, tenim varies opcions,  a l’esquerra marcat amb vermell  comencem el descens pel camí de la Serrica que baixa per davant  de la serra (direcció sur), el camí té la pendent molt pronunciada i cal parar molta atenció. Sense deixar el camí ben fresat arribem abaix  al costat de la casa de cal Vidrier. Retornem a l’Esquirol seguint l’antic camí ramader  de la serra del Feu que agafarem cap a SW des del Collet de Cal Vidrier,  passem un altre collet amb el trencant a l’esquerra al Puigsec. Seguint carena avall  hi tenim un altre petit coll, el de l’Estrella amb un turó al costat que podem pujar per gaudir de bones vistes. Al Grau del Feu girem a l’esquerra per la pista a la Casanova del Feu continuem  per un corriol cap al  migdia al collet de l’Agilasa. Camps i prats ens acosten  a creuar la carretera  de Vic a Olot  entran  al poble pels quatre camins fins a tornar  a la plaça Nova, el punt de inici.

                                                                       19 maig 2019

13-L'Esquirol, la Vola

Inici         L'Esquirol 
Itinerari   circular 
Desnivell 467m. 
Horari      4,30h.(amb parades) 
dificultat   -F- 
Sortida feta amb el C.E.E. dins les trobades de Sortides pel Collsacabra

Excursió feta el 20 de gener de 2019 en la sortida organitzada pel CEE. i que degut al mal temps varem reduir els kms. sortim de dalt del Grau del Feu. Així dons agafem el cotxe fins al Grau del Feu per pista de bon fer per tot tipo de cotxe. Ja a peu,fem uns metres per la pista direcció sud i des seguida agafem a la dreta el sender que baixa paral·lel al torrent de Casalets. el primer que trobem es la pista que baixa de la casa de Trotacans,

aquí seguim a ma dreta a creuar el rierol i en pujada ens enfilem per sobre la carretera de Barcons isense perdua a la casa de les Salines que consta al cens de la Vola de 1780.

Estem just sobre la nova carretera de Vic a Olot i des d'allà seguim pel corriol que surt cap al nord, novament passem un trencant que baixem a ma dreta de nou a passar el riu, aquest cop més ampla peró amb poc caudal.

en pocs minuts arribem a Sant Andreu de la Vola (815m.). El lloc de la Vola apareix documentat des de l'any 923 amb la demarcació coneguda com a Avetola. El 1826 les Masies de Sant Pere de Torelló es van unir al municipi de Curull i la Vola per formar un nou municipi amb el nom de Masies de Sant Pere de Torelló. El 1926 aquest municipi es va fusionar novament amb Sant Pere de Torelló . L'església es de origen romànic, molt modificada.

Enfilem el camí de tornada cap a llevant , baixem a trobar la pista que va a la casa de l'Avet que veim sota nostra, però des seguida ens enfilem per la carena fins arribar a les vistes de la casa de Can Pocaroba, en un petit coll seguim el sender ample de l'esquerra, sense arribar a Canpocarroba seguim el sender fins a la propera masia de Can Pamar, per tot l'estel de construccions que l'envolten es té coneixement que era una pagesia important .

Sortim al collet de cal Vidrier (994m.).Baixem direcció sud pel camí carreter al collet de l'estrella i al serrat del Feu passant pel camí del solell paral·lel a la oista que tornem a retrobar més avall, al arribar al Grau del Feu baixem a mà esquerra , aquesta pista ens porta directes al poble de l'Esquirol, peró per no trepitjar la carretera ens desviem a la casa nova del Feu, el collet de la Gilassa, trencant dels Cuatre Camins i de nou al punt d'inici. 

                        Track                              20-gener 09