Tots som perque uns altres van ser.

Esglèsia de la parroquia. Retaula destruit per la guerra civil.

Casament de Josep Maria de la Bertrana que llavors era alcalde.

Els que anàven a Càritas, a l'hort de la rectoria. Al fons l'esglèsia abans de ser cremada per la guerra civil. El mossen es deia Pere Muns que ensenyava de cantar, al seu costat la Carme Vila de Cal Homs i l'Assumpta de Cal adruguer, Maria Pons, Merçe Garolera, Maria Bellpuig, cosina de Mn. LLorenç, Maria Feu, Maria Canudas, la de la creu es Emilia Canals, Lourdes Faja, germana del pare Faja de Manlleu i en Xec que era l'organista.

Arrossada a la Debesa dels Caçadors de L'Esquirol. Son els dos germans Casadesús, en Latorre, en Costa, en Pepet Gurt, en Muntanyà, el veterinari Olivas d'Olot, Ramon Dalmau, Josep Crosas, Vicenç Verdaguer.

Pregaries a Cabrera 6 de juny de 1943.

Al davant, Mn. Joan Canudas . a la dreta Josep Antentes Masó, (alcalde), a la seva esquerra Xicu Fusté, darrera l'alcalde Josep Feu (secretari). a la dreta de la foto, marcat amb una fletxa l'avi Tonet. Darrera el Mosen Pere Vallbona, a la dreta amb camisa blanca Rosendo Casadesús. Al mig amb ulleres Concepció Orra, bessona de la Bertrana, al fons de la barana Assumpta Sabater de cal Adroguer.

Entrada al poble de la patrona, Assumpció de la Verge Maria, el primer any que va arribar

Mn. LLorenç. 1944

Quan va vindre la Mare de Deu de Fàtima amb el poble engalanat.

Al centre amb mantellina la Maria Vila de Cal Homs al costat la Dolors Quatrecases, mes al davant amb corbata en Pallerols de can Santos, amb bigoti Joan Pla, en Torrent el capella de can Polit i la Dolors de Can Fusté-

Processó de Sant Roc amb la comitiva de l'ajuntament .

El senyor Bertrana amb el guardia civil que mes tard va ser municipal de l'esquirol, el Marcelo.

Ramon Dalmau amb l'alcalde Matavera.

Processó a laFesta de Sant Roc 1954.

Ramon Dalmau al costat de l'alcalde Matavera, dos files al darrera, Casadesús i Verdaguer.

Amb ulleres Mn. Antoni Duran ( Canonge a la catedral de Huesca), al costat el Bisbe Perelló de Vic, a la seva dreta Mn. Feliu de Cantonigrós i l'últim es el capellà Serra de Can Polit que s'en va anar a viure a Suissa.