divendres, 21 de juny del 2024

Cova sota el Serrat de Santa Cilia a la canal

 

Tot i que te una gran entrada, la primera part es de poca fondària. Mes endins trobem una petita entrada on s'endint-se mes.

Al bell mig de  la canal aquesta cova es força coneguda i te la curiositat que esta foradada entran o sortint pels dos costats.

dimecres, 12 de juny del 2024

Per la cinglera de Santa Cília des del Morro de L'Abella

A la carretera de L’Esquirol a Tavertet, aparquem el cotxe passada la casa de la Corbera a una raconada que trobem a ma dreta. Iniciem la ruta caminant per la carretera cap a l’aparcament del Morro de L’Abella, tancat els dies laborals. Deixem el Morro per baixar a ma esquerra uns metres fins que veiem a la dreta un corriol amb una senyal groga que ens deixa a sota mateix de la roca. Estem al començament de la plataforma sobre la roca a mitja cinglera, el pas es ampla i es fa be, només ens cal anar en compte de no patinar, ens trobem una corda molt gastada que vam reparar fent un nou nus a la part de dalt per facilitar la baixada al ressalt de sota , continuem sobre la roca uns metres mes fins que de nou un estret corriol ens torna baixar a passar el Salt de Tirabous avui sense aigua, abans però una gran roca esllavissada ens barra el pas i ens veiem obligats a trencar unes branques. A l’altre costat del salt tornem a trobant-se amb la roca enfilant uns metres per anar a buscar el pas mes estret del penya segat, nosaltres ens i vàrem trobar de nou una corda vella molt gastada allargada amb un filferro inútil, després de treure-la la vam canviar per una de nova fixada als dos costats deixant un vell moscató al para volt. Passem lligats amb una cinta plana a la corda que únicament te la facilitat d’assegurança. Tenim pel davant un seguit de corriols per roques i arbredes amb poca dificultat fins a sota l’esperó de la canal de la Clota. Abans d’afrontar la canal de pujada aprofitem la zona solejada per menjar quatre ganyips i una mica d’aigua. Veiem una cova sobre nostre que no dubtem en fer-hi una visita, es tracte d’una cova amb una gran portalada i un petit forat al fons que s’endint-sa uns quinze metres. Comprovem que el camí segueix per sobre la cinglera amb marques grogues cap al grau d’escales però nosaltres tirem canal amunt pel mig dels arbres amb un terra relliscós a trobar la cova al bell mig de la canal, es molt curiosa perquè entrem per a baix i sortim per dalt. Ja al capdamunt sortim a l’esplanada on tenim les vistes de nou al Morro de l’Abella. Anem pista enllà fins a la masia del Nogue i podríem seguir a la Corbera i al cotxe, però anem camp a través directes a on tenim el cotxe.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot al gps . Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
                                                                             


                                                                 Salt de Tirabous


                                                         Passant el Salt de Tirabous
                                                                Cova 1 a la canal de pujada
                                                           Cova 2 a la canal de pujada
                                                                    Estret equipat
Sota el Morro de L'Abella   

Maig 2024

dimecres, 3 de gener del 2024

Grau de Saltabous, les Baumes, Sant Pere de de Fornils, Grau de Casadevall.

  •  Inici Pla del Roquer
  • Itinerari circular
  • Desnivell 720m.
  • Horari 5h.
  • Dificultat -F-

Sortint de Rupit per la carretera a Sant Joan de Fabregas, a la cruïlla deixem la dreta i agafem a ma esquerra pel Pla del Roquer la pista al Salt del Sallent on deixem el cotxe. Iniciem la caminada direcció llevant pel camí a l’Agullola, una fita ens marca que som al grau de Saltabous, una corda ens facilita la desgrimpada i a partir d’aquí ja tot es sender planer flanquejant per sota la roca. Compte !! deixem el sender fresat i baixem a ma dreta pel mig del bosc per corriol poc definit que pràcticament ens hem de buscar la vida, alguna fita de tant en tant ens confirma la bona ruta, a pesar de tenir un sotabosc net, branques caigudes ens dificultant el pas fins topant-se amb la pista. Aquests han estat els passos mes difícils de la ruta. Seguim a ma esquerra pista avall uns dos-cents metres amb la presencia de l’Agullola sobre nostre fins a un revolt tancat a ma dreta on continuem per un camí que tenim a ma esquerra que ens porta a una gran bauma amb restes de parets evident, mostra que en el seu temps va ser habitada segurament abans de construir-se la casa de les Baumes que tenim al costat. Seguim rectes per dins el bosc deixant la casa en ruïnes a ma esquerra i a prop arribarem a un petit turó on ens sorprenen les immenses roques ben posades que te tota la cara d’un antic dolmen.
Sempre per dins el bosc baixem a retrobar la pista que va a parar a la riera de Rupit i a la Masia tancada de la Donada. No deixem la pista i seguim caminant molta estona fins a un trencant a ma esquerra que puja a les ruïnes de l’ermita de Sant Pere de Fornils on només quedant unes parets d’uns dos metres al costat i tenim la masia de Les Gleies que deixo a ma dreta. Comencem a trobar pals indicadors de la ruta de la vall de Fornés i al Grau de Casadevall que ens i porta el mateix camí direcció amunt. Un grau es un pas encaixat aprofitant una canal pel mig dels espadats. Deixem a ma esquerra algun corriol que ve del Grau de Sallent i tirem amunt cap a la roca que es on comença el Grau. Fent marrades arribem a la part alta al Pla de Castellet on a més d’unes bones vistes també i tenim els cartells indicadors que ens marcant el camí a seguir a ma esquerra. Pista avall resseguint la cinglera passarem per sobre el grau de Gravet que només es pot baixar repelant i desprès del mirador al Salt del Sallent passem la riera de Rupit per la part de dalt del salt i de nou arribem al punt d’inici.
Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.

Restaurant per la zona :
Estragues, Can Marçal a Rupit
La Debesa, al limit de provincia
Cal Carreter, a Cantonigròs. Menú diari 13 e.

novembre 2023

divendres, 4 d’agost del 2023

64-,65 Cova d'en Ferriol i Bolet de Toia

 Aquest bloc a les rutes per Condreu podem trobar hi la ruta per arribant-si. Tota manera si nomès volem visitar la cova es molt fàcil, fins i tot ens podem arribar al Bolet de Toia que també es a tocar. 

Des de la Devesa, situats al cambi de provincia  seguim  la carretera  direcciò al coll de Condreu, deixarem a ma esquerra l'entrada ben senyalada  a la casa dels Esqueions, i a la seguent cruilla de ma esquerra trobarem una valla que diu propietat privada però que es pot passar obrint la porta sense problema, a ma dreta un ampla camí s'enfila a la Cova i al Bolet de Toia adalt a la carena.


                                               agost 2023



Coll de Condreu, Roques Encantades, Bassa de la Jaça, Cova d'en Ferriol i Bolet de Toia.

 Molt de Compte !!!

Al arribar al cambi de província avui s ha de seguir per la carretera perquè el camí antic esta tancat pel camp de tir amb arc.
Al coll de Condreu enfilem el sender de la Salut que puja a la masia de Armadans, pel cami trobem varis plafons que ens expliquen llegendes de la zona. Armadans ens deixa encantats amb els seus prats I les vistes, passada una portella el Camí amb marques groges segueix per la fageda direcció nord fins a les Roques Encantades. Curioses roques que formen un jeroglífic ple de passos que s'enfilen amunt I avall.
Seguim de nou el Camí direcció a la Salut rodejant un camp de propietat privada fins arribar a una portella amb pal indicador on deixem el camí a la Salut I a ma esquerra per prats arribem a la bassa de la Jaça. Tenim a l esquerra tot el rato la propietat privada de la Jaça fins creuar la Riera ja a la part baixa, no tardem a topant se amb la carretera de Olot. Antigua ment un idilic camí pel bosc ens acostaba a la propietat dels Escaions, però des de que han fet un camp de tir amb arc hem de passar per la carretera deixant l'entrada a la casa dels Escaions per seguir fins a una portella a ma esquerra amb el lletrero de pas privat que podem entrar sense problema sempre que tornem a tancar la porta. Ens endinsem al bosc i allá mateix abans d enfilar el camí I tenim el salt d aigua dels Escaions normalment sec. En pujada pel camí ara ampla no tardem a trobar a ma esquerra la Cova d'en Ferriol potser mes balma entre dues roques, lloc ple de llegendes.
 A poca distància trobem l'estaciò meteorológica, hem d anar amb molt de compte en no passant se un trencant a ma esquerra marcat amb una fita que si mirem amunt veurem una gran roca, aquest petit sender ens enfila a la carena de la muntanya , amb la curiosa roca del Bolet de Toia,
a una petita balma I al cim de Toia, cim sense gaire importancia. un sender fresat entre les fulles ens baixa per la carena nord est a la pista d Armadans I de nou al coll de Condreu
Agost 2023.

Cova sota el Serrat de Santa Cilia a la canal

  Tot i que te una gran entrada, la primera part es de poca fondària. Mes endins trobem una petita entrada on s'endint-se mes. Al bell m...